TÈCNIQUES

Des de 1980 he anat merdejant, com diem en el llenguatge vidrier quan es fa allò que et ve de gust, en totes les tècniques conegudes del vidre; ho he fet per satisfer la meva curiositat sobre aquest material i, també, per a guanyar-me la vida.  

Vaig començar amb un soplet oxicorte que em permetia fondre Pírex a l’hora que tallar un bon tros de ferro tal com em va suggerir en Joan Joncosa, de Mataró, que és qui em va ensenyar. Aquesta tècnica apareix en el S.XVIII i, al soplet, li deien llum i al vidrer que la treballa, Vidrier de llum.

El pírex ja no el treballo a penes, ara utilitzo el vidre corrent, l’italià i tot el que trobo, sobretot ampolles d’on aprofito els colors verds, àmbars i blaus.

                                                                                                                                                                                                     Més tard vaig conèixer un vidrier majorquí, en Pere Ignasi, que em va animar a construir-me  un forn per bufar i fer ampolles tal com feien els romans fa més de 2000 anys. Vaig començar a fer gerros que   

només

agradaven als meus amics. No hi havia manera de vendre’n un.

Utilitzo, a més, diferents suports: ferro, alabastre, fusta, paper... qualsevol superfície és útil per a poder explicar

les meves pel·lícules.

  Durant tres anys vaig tenir un forn de termofusió. Fins i tot la canalla s'ho passava pipa doncs, si col·locàvem ampolles allí dintre, quedaven xafades i els puzles que feien amb retalls de vidre, els hi quedaven d’una sola peça.

Ara el que més m'agrada és modelar en cera ja que em permet pensar en grans i petites

dimensions 

Aquesta tècnica se'n diu Càsting o Pasta de Vidre i ja la coneixien el egipcis fa més de 5.000 anys. És un plaer modelar tota mena de detalls.

.